Arriba l'infiltrat

Bé, en primer lloc saludar els lectors d'aquest bloc. Jo no sóc un consumidor cultural tant compulsiu com el titular d'aquest espai (en Dani). Però com que darrerament em sembla que està una mica "perru" (ja se sap això de ser pare i mestressa de casa... ha de cansar...) a l'hora d'escriure pel mòdic preu d'un bon vinillu, m'he deixat comprar per fer-li part de la feina. Bé, bromes a part, m'he deixat entabanar pel meu amic de l'ànima i com que a vegades algun consum cultural faig (dins les meves possibilitats econòmiques, pirateria musical a part...) alguna vegada haviem comentat algun concert o alguna cosa i m'ha apretat perquè, com a soci, escrivís en aquest bloc. Tot va venir arran del comentari que en Dani va fer de Marlango. "Com pots deixar bé aquesta cantant que desafina i que ha aprofitat el seu èxit com a actriu per omplir teatres fent un mal favor al jazz i a la música!", vaig dir-li exagerant, és clar... "El Palau de la Música si que se'l mereixen veus com la Noa", a qui acabava jo d'anar a veure. I en Dani em va dir, "això + un comentari de Noa al Palau ho podries escriure al blog..." i d'aquesta manera he vingut a parar aquí. En tot cas, aquesta era la meva presentació-justificació d'aparèixer per aquí. Les ratlles sobre Noa... en un altre moment. Petons.