23/11/07

Aida: tot un clàssic


Dia d'estrena al Liceu. "Aida" tornava al Liceu després de molt temps. Entrades esgotades des de juliol per un munt de representacions. En aquesta primera funció del dia 19 hi havia molta expectació per veure el Roberto Alagna, que en el muntatge d'Aida a Milà l'any passat va marxar de l'escenari al primer acte després de rebre els xiulets d'algú del públic considerant que no ho havia fet bé. És insòlit que al final quedi en la memòria de la gent un mal moment d'algú i no tots els dies de l'any que aquest senyor s'ho curra per cantar bé, perfecccionar-se i emocionar a qui l'escolta.

Jo vaig disfrutar molt veient Aida, crec que els cantants van estar bé, potser sense excessiva passió però molt correctes. Va fallar finalment la soprano, la Fiorenza Cedolins, per malaltia, i això va restar una mica de ganxo. El més impressionat va ser el cor. Aida és una òpera coneguda per les seves marxes triomfals i aquí el cor de quasi 200 persones impressionava per la seva potència. I al que a mi no em va agradar van ser els decorats, d'acord que tenien valor històric per ser originals pintats de fa la tira d'anys i amb un efecte de fondària notable, però jo preferixo escenografies més modernes i que em suggereixin més coses.

Les crítiques a El Periodico i El Pais dels que en saben l'han deixat força bé.

11/11/07

Interpol, energia negra

Potent concert el passat divendres dia 9 al Razzmatazz dels novaiorquesos Interpol. Els vaig descobrir per referències en un programa de TV, em vaig baixar les seves cançons i m'hi he enganxat. Diuen que són els hereus de Joy Division, pot ser que sí. Al final, com tot és una combinació de vàries coses: bones melodies, amb una veu molt característica i amb un guitarrista virtuós. I tot amb l'elegància del vestit negre fosc i la corbata a joc. Molt personal.

Totes aquestes virtuts les van posar en pràctica en el concert. El seu tercer disc, motiu de la gira europea, ha introduït més teclats i les peces no tenen la mateixa força. Tot i que van arrancar amb 'Pionner to the falls', inici del darrer disc 'Our love to admire', la gent no es va escalfar fins a sentir els 'clàssics' dels seus primers 2 treballs: 'Slow Hands', 'Narc', Obstacle1', 'C'mere' i sobretot 'Evil', corejada pel públic des de la primera nota del baix. Intercalaven peces del nou disc, com 'Rest in chemistry' i la rítmica 'Heinrich Manoevres'.

La sala del Poblenou plena a vessar i la gent va sortir satisfeta. 90 minuts d'energia negra. Us deixo amb un trosset de Narc i de l'ambient al Razz.

Un 10 pels espectacles infantils del Petit Liceu


Ja n'he pogut veure uns quants al Liceu i a l'Auditori de Cornellà amb la meva família en els darrers anys i cada cop que els gaudeixo em deixen més admirat. Per moltes raons, la principal per la bellesa del muntatge, la seva harmonia: el cant, la música, la paraula, l'escenografia, els decorats, els 'artilugis' diversos, el vestuari,...

Els dos darrers que he vist han estat 'Somiant el carnaval dels animals', de Saint-Saëns, i 'La Petita flauta màgica', de Mozart. En el primer, les melodies ben conegudes de l'obra s'acompanyen amb uns titelles de roba extraordinàries i un joc lumínic i d'imatges fant`stic. El tros en que sembla que els músics toquin a una peixera et deixca embadalit. En el segon espectacle, que presneta un resum


Però puc dir el mateix d'espectacles anteriors que he vist i que encara són en el programa, com 'Els músics de Bremen', 'En Pere i el Llop' i 'Hansel i Gretel', tots pensats per introduir als infants al món de la música i de l'òpera, per educar-los en l'art de saber escoltar i seguir la història escènica. I de ben segur que ho aconsegueixen! Només cal veure amb l'atenció que ho segueixen. És important però fixar-se bé amb l'edat recomanada i seguir les indicacions. Va molt bé fer un treball previ d'audició de les peces que es veuran. I també demanar als pares que tinguin sentit comú: no es pot anar a un espectacle d'aquest estil amb un nen de mesos, com fan alguns.