La faceta experimental de Cabo San Roque dóna pas a la frescor de La Increïble Història de Carles Carolina
Hi ha molts musics que tenen dues cares. I en Ramon Garriga n’és un d’ells. La més coneguda perquè comença a ser mediàtica és la cara de La Increïble Història de Carles Carolina. Aquí és l’ànima d’un projecte musical fresc i molt digerible com bé es plasma a la cançó que més està sonant: “A Peu Pla”. Però en Ramon també és un dels components de Cabo San Roque. Una formació que des de l’any 2001 fa música amb sons creats a partir d’instruments fets amb objectes quotidians com una màquina de cosir, una rentadora, un scalèxtric o una grapadora. És la cara més experimental d’en Garriga, però ell confessa que se darrerament se sent molt bé també com a ànima de la Increïble Història de Carles Carolina. Canturrejant amb la guitarra li surten peces originals i ben instrumentades com les del seu primer disc “Ensaladilla” de l’any 2009. Per cert que en pocs mesos ja publicaran el seu segon treball sobre el que ja estan treballant a fons. Músic autodidacta, antic bateria de la formació Tuesday Afternoon, ara sobretot experimenta, composa, canta i toca la guitarra amb una història de bon rotllo com és la del Carles Carolina en que imperen això que ara tan es valora com són les lletres de la quotidianitat. Però aquest Carles és ell? En certa manera sí. És el paper que juga en Ramon en aquesta faceta més amena i assequible. Se’l podria comparar amb la darrera etapa en solitari del Quimi Portet, però com que les comparacions no s’han de fer i en Ramon és menys surrealista, aquesta frase esborreu-la. El Ramon, però, no l’esborreu, i més si us agrada el pop rock fresc i original.
