Música per a temps difícils

Tornen els Bongo Botrako amb “Revoltosa”

En temps difícils cal denúncia, coratge, imaginació i alegria. I en resum això és el que fan els Bongo Botrako tornant a l’escena musical amb el seu nou disc Revoltosa aparegut fa pocs dies, i que aquest mes de desembre presenten en gira. Un nou treball que, marca de la casa, es pot descarregar gratuïtament a la seva pàgina web http://www.bongobotrako.com amb una interessant portada dissenyada per l’artista cubà Roberto Ramos. Revoltosa conté temes que compten amb la col·laboració d’artistes com Joan Garriga de La Troba Kung-Fú o Gerard Casajús de La Kinky Beat, i que ha estat produït per Amparo Sánchez. Després de l’èxit del chipirón del tema Todos los días sale el sol, amb el nou treball els Bongo Botrako depuren el seu so, però sense deixar el seu estil a cavall entre el reggae i l’ska més càlid i festiu. Música per a temps difícils perquè és plena  de missatges de reflexió social que criden a canviar les coses transmetent el més absolut bon rotllo.

Blaumut: una tardor musical amb aire fresc

El fet que les vides d’alguns músics es creuin, per destí o per atzar, fa que sorgeixin formacions com aquest quartet que tot just comença a obrir-se pas en un mercat musical massa sovint mancat d’idees i d’originalitat. I quan coincideixen quatre musics com l’Oriol Aymat, el Xavi de la Iglesia, el Vassil Lambrinov i el Manel Pedrós, cal celebrar que a les orelles de molta gent ens arribin les notes dels Blaumut. Perquè ens ompliran d’elegants melodies, fetes amb acurades instrumentacions i amb digerible poesia. Acústica i electrònica es troben en el seu primer disc “El Turista”, editat aquest octubre del que de segur que se’n parlarà molt per l’aire fresc que ens està aportant aquesta tardor, i esperem que molt més enllà. Amb uns inicis sorprenents equiparables als de Glaucs, Manel o els Amics de les Arts, els Blaumut ens aporten un plus de poesia, i ens embolcallen amb un so molt assequible que desprèn molta personalitat. Un plaer conèixer-vos.

Esperit!

L’ànima d’un músic lliure

Remenant per l’ampli espectre de la música que es fa avui en dia, cansats de poca imaginació, i plens de cançonetes comercials que són mers succedanis d’allò que ja està fet... encara hom pot trobar sorpreses. Verdes, estranyes, aparentment incoherents... però això sí, curioses, interessants, experimentals i, sobretot lliures. Aquest seria el cas d’Esperit!, l’anima lliure del jove músic Dalmau Boada qui, als peus del Montseny i sota el segell de BankRobber, fa senzillament la música que vol. Aquest home-orquestra, autor del disc “Endavant continu” el 2011, ara acaba de publicar un EP titulat Elèctric Mustela, un disc amb 4 peces on ens sorprèn amb estils diversos, del blanc al negre, del so d’estudi a l’enregistrament de carrer... Un il·luminat multi instrumentista que funciona al Sónar o a l’Heliogàbal, de la mateixa manera que podria haver funcionat al Canet Rock si hagués nascut abans. Una furgoneta de sons lliures i heterodoxos apte per aquells àvids de ser sorpresos. Gratament, és clar...

Hotel Cochambre

Un show de versions amb la seva Cucaracha Tour


Les formacions musicals que fan versions segueixen triomfant aquest estiu. Les restriccions pressupostàries dels ajuntaments i de programadors musicals fa que aquests tipus de grups aprofitin la crisi per mantenir un bon ritme d’actuacions en detriment de les grans estrelles. Un d’ells és Hotel Cochambre una veterana formació barcelonina liderada pel cantant Benito Inglada des de l’any 2000 amb una posada en escena molt desenfadada i plena d’humor. El seu eclecticisme fa que de l’escenari en surtin versions de Sopa de Cabra, Mecano, Nirvana o Julio Iglesias... Una selecció de hits que sorprenen el públic, fins i tot amb versions modernitzades de cançons infantils o amb d’altres regals humorístics plens d’ironia i de paròdies de personatges tan del passat com actuals. Van aconseguir una gran projecció fa uns anys amb tres temporades consecutives els dimecres a la Sala Luz de Gas amb el seu musical “Hotel, Dulce Hotel” basat en temes de Joaquín Sabina, un espectacle que a l’hivern segueixen portant de gira, combinant-lo a l’estiu amb la seva Cucaracha Tour que fa vibrar i somriure a tots els públics.

Les Tietes Queques: un estiu de festa assegurada

La crisi fa que els responsables de moltes programacions festives estiuenques busquin la contractació de formacions musicals a preus més econòmics. I això fomenta que en molts casos formacions poc conegudes puguin aconseguir fer més bolos en aquestes èpoques de calor i de ganes de passar-ho bé. Per aquest motiu, aquest estiu serà més fàcil trobar i gaudir de concerts com els que estan fent Les Tietes Queques, una banda formada per 7 noies i un noi osonencs que amb un repertori de versions dels anys 70 i 80 són capaces d’aixecar el públic més adormit. Fa prop d’una dècada que fan versions de peces mítiques com Proud Mary, Come on Eileen, I Will Survive, Venus o The Final Countdown, amb un moment àlgid a la seva carrera que va fer que actuessin a TV3 pel cap d’any de 2009. Malgrat la dificultat de mantenir en actiu una formació on hi ha 7 components que en alguns moments han de causar baixa al grup per maternitat, elles segueixen al peu del canó, fent de cada concert, una gran festa. Instrumentalment molt completes, Les Tietes Queques fan gala de bones veus, seccions de vents d’una gran qualitat i, sobretot, ganes de passar-ho bé. Ah, i de queques, res de res...

MiNE! En producció, no estava tot inventat

La banda està creant el seu segon de forma interactiva............. El segon disc de MiNE! estarà produït pel públic. I és que aquests mesos d’abril i maig el grup ha fet quatre sessions en que els assistents han pogut opinar sobre les noves cançons que estan preparant. En temps en què la música independent funciona gràcies en part al micromecenatge o crowdfunding, en aquesta ocasió no han demanat diners a la gent, sinó el seu criteri. Escoltant opinions que han anat des del títol de la cançó, passant per la lletra o els arranjaments. Fins i tot s’han creat peces al moment en base a les opinions dels assistents. Les sessions que s’han anomenat preMiNE! , han tingut lloc a la Casa Orlandai de Sarrià, han comptat amb la col•laboració de musics convidats com Eric Fuentes (exThe Unfinished Sympathy), Jordi Lanuza (Inspira), Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Pere Jou, i hi han pres part més de 100 persones. Ha estat doncs una experiència original i inèdita que recollirà els seus fruits en forma de nou disc que la banda de Barcelona presentarà de cara la tardor.

Sílvia Pérez Cruz: l’amor per la música fa deliciosos tots els estils

Ara fa exactament tres anys escrivia sobre ella en un blog, després d’haver-la escoltat un temps abans amb aquell sublim “Tothom parla” en una Marató de TV3, i poc després d’haver-la assaborit en directe en el privilegi d’un petit format amb Las Migas. A mi, i com a tants d’altres, ens va encisar en pocs segons. I com tants d’altres, vàrem ser profetes d’un èxit anunciat, perquè com si fos un cant de sirena, mica en mica molts hem caigut embriagats d’una veu. I de la dolça, humil i senzilla persona que hi ha al darrera. La Sílvia aporta i millora amb la seva personalitat tot aquell estil de música que acarona. Perquè per damunt de tot, ella es deu al seu amor per la música. Per això en poc temps s’ha guanyat el respecte i l’admiració de molts. I si a l’absolut amor per la música, li afegim l’amor per aquells a qui estima, el resultat és l’homenatge al seu pare del disc “11 de novembre” que acaba de presentar ple de composicions seves per primera vegada. La Sílvia no es deixa encasellar, i per això, vola per un univers d’estils que són senzillament, els que li vénen de gust. Per això cada vegada la trobem en el seu estat més pur: el de la mescla. Aquesta és la seva puresa. I encara que sembli mentida, el millor potser està per venir.

Txarango: Arriba el circ de somnis, d’alegria i de revolta!

L’onada de grups d’ska, dub, festa i fusió no s’atura, i segueix fent aparèixer als escenaris formacions que sorprenen, milloren i consoliden un gènere apte per a tots els públics. I música de festa no és sinònim de lletres fàcils i banals, perquè Txarango ens ofereixen música i paraules que freguen la poesia. A més, formacions com La Kinky Beat, Gertrudis, La Pegatina, o Bongo Botrako entre d’altres, no entren en competència, sinó que col•laboren els uns als altres com és el cas de la cançó “Vola”, a través de la qual Txarango ha irromput amb força en poc més d’un any a l’escena musical a través d’internet amb milers de reproduccions. Sense disc físic al mercat ja han fet més de mig centenar de concerts, i ara que han publicat íntegrament “Benvinguts al llarg viatge” amb 14 peces, el disc gratuït a través de la seva pàgina web ja ha tingut més de 15.000 descàrregues. El fenomen Txarango, nascut a Ripoll, fins i tot ha aconseguit exhaurir el miler d’entrades pel proper concert a la Sala Apolo de Barcelona des de ja fa un mes. Serà que la combinació de música ballable, treballada i amb missatge... connecta amb la gent.

Ara que tinc Vintage: l’elegància d’allò simple i ben fet

Azlor i Sánchez ens redescobreixen els clàssics acústicament

La cantant Yasmina Azlor i el guitarrista David Sánchez acaben de crear un versàtil duet, que en clau acústica i minimalista, versionen estàndards del pop i del rock de tots els temps. Joves però amb una àmplia experiència a l'esquena, Azlor i Sánchez es complementen en aquest projecte de nostàlgia musical que recull temes d'un present i d'un passat no massa llunyà. Des de The Police, George Michael, Crowded House, Whitesnake, Corinne Bailey Rae, fins a The Knack o Tina Turner. I és que, segons diuen, “qualsevol tipus d'experiència musical que encengui les emocions esdevé sentiment potencial, susceptible de ser interpretat”. La barcelonina Yasmina Azlor és una inquieta, prometedora i jove veu que comença a fer-se un nom entre músics consolidats de l'escena barcelonina. I el vallesà David Sánchez porta anys passejant per escenaris de tot l’estat amb projectes de tots els colors treballant amb músics de primera línia com Manu Guix, Toni Pagès, Quique Serrano, Jordi Franco, Oriol Cusó, Oriol Saña o Pau Sastre. Els podeu trobar i escoltar a facebook, i ben aviat amb més concerts íntims i de petit format. Gaudireu del seu ampli i eclèctic repertori fent dels clàssics, el millor vintage.

The Crab Apples: adolescència femenina musicalment madura

De com un grup de música jove pot sorprendre gratament





Farts de concursos de música jove perquè, malgrat la il•lusió i les ganes que hi posen, no deixen de repetir estereotips guitarreros distorsionats. Però amb The Crab Apples ens hem endut una grata sorpresa. Tenint en compte que són un grup de 5 noies de tan sols 16 i 17 anys (a banda del Mauro, el bateria), la veu de la Carla, la guitarra de la Laia, els teclats de la Mariona i de la Clàudia i el baix de la Laia fan un pop amb lletres sorprenentment madures i treballades. Són unes joves estudiants de batxillerat de Santa Eulàlia de Ronçana que ens regalen un so en què predomina la guitarra acústica amb uns teclats que donen un plus de qualitat. I si afegim la veu de la Carla el resultat és una combinació perfecta de frescor. I amb el mèrit afegit que la majoria de cançons són composicions pròpies. Cantant en català i anglès han participat a nivell estatal al concurs Musicaula, han guanyat el darrer concurs de música jove de Palau-solità i Plegamans i acaben d’actuar al Festival Rock de Cantera de joves promeses a Granollers. Ja han gravat maqueta d’estudi, les trobareu al Myspace i al Facebook, i nosaltres seguirem atents parant l’orella...