La cultura ens fa feliços

Ho dic jo, però també ho diu un estudi científic publicat per la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia, i del que se'n fa ressò La Vanguardia avui.

Segons l'estudi:

No es que la cultura sea garantía de buena salud, pero al parecer ayuda en estados depresivos. O eso dice un estudio de la Universidad noruega de Ciencia y Tecnología (NTNU) realizado con 48.289 personas mediante cuestionarios, entrevistas e incluso análisis de sangre y orina.

Jostein Holmen, investigador de la citada universidad, asegura que "hay una relación positiva entre la participación en actividades culturales y la felicidad en ambos sexos". Es más, precisa que, en el caso de los hombres, esta relación se traduce en menos depresión, lo que no ocurre en el caso de las mujeres, dice.

Para el científico, lo más sorprendente es que los resultados se confirman con individuos de estatus económico muy diferente. Es decir, que ir al teatro, a ver museos o simplemente escuchar música tiene efectos positivos en la percepción que puede tener de su salud desde el presidente de un banco hasta el conductor de camión, por ejemplo. Otra cosa es quién puede permitírselo más a menudo.

Bones festes i un 2010 amb molta cultura!!!!

La gastronomia és cultura?

Uns plats que són com un quadre o una composició de materials, formes i textures, per tant és pintura i escultura.
Una carta de plats i platets molt ben escrita, és literatura (com es pot llegir més avall).
Un sopar de pel·lícula, llavors és cinema.
Sí, està claríssim, la gastronomia és cultura. I a més es deliciosa!!!

Classe intensiva d'anatomia a l'exposició 'Cossos'

L'exposió 'Cossos' al Museu Marítim està viatjant per tot el món i ha prorrogat la seva estança a Barcelona 2 mesos addicionals degut al gran èxit de públic. No és estrany, perquè l'exposició és única en plantejament i mitjans, mostra cadàvers (sencers i trocejats) de cossos humans reals, pel que sembla de xinesos, als quals se'ls ha fet un tractament amb silicona perquè es conservin tal qual estaven (una mica menys rosadets, això sí).

Pel públic general, com jo, és una visita interessant per entendre la complexitat del cos humà i les seves interaccion, però un cop passat el impacte inicial la mostra no dóna més raons per les quals enganxar-s'hi. En el algun moment sembla que et aprofitin per fer una mica de prevenció de malalties (com missatges contra el tabaquisme) però es queda en intenció. I tampoc presenta cap tipus d'intenció artística, és a dir, presentar el cos d¡alguna forma que desprengui un sentit estètic (i això que la part de circulació sanguinia tenia vitrines molt coloristes). Te'l presenten tal qual és, és com una autòpsia sense sang, ideal per estudiants de medicina i atractiu pel públic en general. El que em va agradar més són els 'carpaccios'(i perdó per la comparació una mica màcabra), o sigui, làmines de cos humà en les quals apreciar els diferents tipus d'òrgans, òssos i teixits, com les fotos d'un escàner però fet amb serra mecànica, perquè s'entengui (qui no recorda 'La Matanza de Texas'....).

Un resum bastant encertat a Localia TV.

Fotografia metafórica de Chema Madoz a la Tecla Sala

A la Tecla Sala de L'Hospitalet s'hi està fins a finals de març una exposició de fotografies de Chema Madoz, un artista ben especial, que vaig descobrir fa més de 10 anys en una visita al Centre d'Art Reina Sofia de Madrid. Aquesta exposició a la Tecla Sala és la més important que s'ha fet mai a Catalunya de l'artista i recull 75 obres entre els anys 2000 i 2005.

Chema Madoz és un creador únic de pomes visuals molt simples però de significat profund, fotografiats en blanc i negre, composicions impossibles d'objectes contraposats, que no es trobarien mai a la natura o que el sentit comú de les persones no juntaria mai, però que creen un nou significat que va més enllà. El 'birret tapa de clavaguera' és un dels exemples més clars d'aquest significat al darrera (títols universitaris que són pur desperdici???).

Per assolir aquesta simplicitat el treball de producció és absolutament rigurós i molt laboriós, cada fotografia té un treball previ de producció molt llarg fins arribar al concepte, i més pensant que a primera vista sembla fàcil i totalment espontani juntar dos objectes quotidians. L'exemple més clar és el llumí associat a la taca en forma de flama d'un tauló de fusta, a saber el temps que va trigar fins a trobar exactament aquesta fusta!!!

M'encanta aquest autor i la seva obra, perquè és conceptual i precís, però alhora molt suggerent. Molt recomanable veure l'exposisió i també tenir a la biblioteca de casa un catàleg de fotos de Chema Madoz per fullejar de tant en tant!!!! A la web de l'artista n'hi ha una bona mostra, també una web en que hi ha una galeria de fotos seves, i a més un video que he trobat al youtube amb un carrusel de fotos.

Suggerent retrospectiva de Sean Scully a la Fundació Miró

La Fundació Miró acull fins al setembre una exposició curta però molt intensa de quadres del pintor irlandés Sean Scully.

No coneixia l'obra d'aquest artista viu i m'ha encantat. Recull l'esperit de Mondrian i el de Rothko. Obres de gran format amb línees rectangulars, que no es creuen mai; quadrats i rectangles, en colors apagats, alguns encaixats a dintre els altres i en 3D. Pura emoció. Molt recomanable.

La mostra inclou també dibuixos de petit format i sorprenents fotografies de portals i de murs de pedra, que reprodueixen precisament les formes dels seus quadres.