Tarda de diumenge al Liceu per sentir un dels grans tenors del moment, el Rolando Villazón. Era un recital de cançons, una mica estrany perquè la primera part era tota de lieds de Schumann, i la segona cançó més lleugera francesa, italiana i espanyola.Vaig sentir per primer cop auqest cantant fa un parell de temporades amb 'L'elisir d'amore' i el vaig trobar francament excepcional. Sobretot per la seva capacitat de connectar amb la gent, gràcies al moviment i a l'emoció amb la que era capaç de cantar. Realment va tenir un molt bon èxit llavors.
Pel que sembla ha tingut darrerament problemes de veu, potser va anar una mica fluix en aquest recital, però va tenir cap al final sobretot algun moment fantàstic. El problema era que el repertori no crec que l'afavorís molt.
En tot cas, èxit de públic, no sé si era més per animar-lo ara que està tornant als escenaris o per la feina feta en aquest recital, potser més pel primer. També és veritat que es va deixar el 'Rosor' pel bis per ficar-se la gent a la butxaca (ara, el va cantar fantàstic!). Però no passa tots els dies que puguis sentir cantants així, ni que siguin uns pocs moments realment brillants ja és tot un plaer.
Un enllaç a una de les crítiques de premsa.
