Marlango va tornar a Barcelona per oferir 2 concerts al Palau, el primer d'ells es feia esperar des del dia 1 de febrer en què es va suspendre per faringitis de la solista. Entrades esgotades per veure un grup que amb tres àlbums ha conquistat a la gent, amb una fòrmula d'èxit molt simple: bones composicions, bons intèrprets i solista 'amb ganxo'. Tots junts creen una música dolça, que a mi em recorda els clàssics americans, ja no només per la presència d'una bateria i d'una trompeta i trompa d'estil jazzistíc, també per l'estètica de traje i corbata negres. Menció apart a la Leonor Watling, actriu de cinema polifacètica que té una veu especial, potser fa pocs registres, es mou més pel to baix, però aconsegueix transmetre sensualitat i força alhora. En aquest concert van presentar el seu darrer treball, "The Electrical Morning", més ben acabat que els primers però seguint les mateixes claus d'èxit.
El més destacable del concert per mi, apart de la bellesa de la música, de l'entorn i també (perquè no dir-ho...) de la Leonor Watling, és la capacitat que van tenir de crear un ambient distès, fent comentaris i bromes entre les cançons (el compositor i pianista Alejandro Pelayo és l'ànima del grup), demanant la participació del públic (xiulant "Pequeño Vals") i regalant-nos moments com el cor de veus de tot el conjunt complementant la solista ("let me drunk tonight"). Música per escoltar, que un espai com el Palau li dóna volada, però que pel meu gust hagués disfrutat més en un petit café-teatre o al Luz de Gas amb tauletes, espelmes i una copeta.
Un minutet de "Hold me tight", del seu darrer àlbum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario