11/3/08

3 hores intenses de concert amb The Cure

Impressionant concert ahir al Palau Sant Jordi de Barcelona, ple a vessar amb 18000 persones que vam cantar, saltar i ballar totes les cançons de The Cure, perquè no se'n van deixar ni una del seu millor repertori! Estan de gira sense presentar cap disc, han vingut només per fer vibrar als seguidors de sempre, els ho agraeixo perquè ens van fer disfrutar de valent. Mitjana d'edat sobre els 30 llargs i estètiques diverses, perquè els foscos gòtics-punks que els van seguir fa vint anys ara som pares de família i amb ocupacions serioses....

Potència al màxim, amb el quartet bàsic i sense teclats, i un Robert Smith amb la veu en forma als cinquanta. Van repassar tota la discografia, amb una primera part més fosca, basada en temes de l'àlbum 'Desintegration' i altres més antics. Quan van engegar amb 'The Walk' ja van aixecar al públic i no va seure ningú fins al final. Després van seguir 'In beetwen days', 'Just like heaven' i 'Friday I'm in love', combinats amb cançons màgiques com 'Lullaby'. Així tema darrera tema, amb algun de nou encara no publicat, fins les 2 hores en què van tancar el concert, previ als 3 bisos d'una hora en total, 13 cançons més on van interpretar 'els himnes' que els quedaven al tinter (A forest, Boys don't cry, Let's go to bed, 10.15 Staurday Night, Why can I be you?, Close to me,...), i acabant amb "Killing an arab" a les 3 hores de l'inici.

El que més m'ha impressionat és la contundència del grup i del seu directe, molt per sobre d'altres que he pogut viure. La bateria i el baix són el ritme implacable i constant del conjunt, i per sobre les dues guitarres que marquen melodies tan aviat suaus com estripades.

En fi, una banda irrepetible, que començà essent el paradigma del punkrock tenebrós i que sobretot demostra en directe que és una de les grans, i que és capaç de ser referent musical de vàries generacions, cosa que poden dir-ho molt pocs grups de rock i pop.Resum del concert a La Vanguardia i un video amb un breu trosset de 'Boys don't cry' al tercer bis.

No hay comentarios: