Diuen que val més tard que mai, i 10 mesos i mig després algú es digna a publicar alguna cosa en aquest bonic bloc... El Dani es planta o millor dit, redefineix la seva activitat a la xarxa. I jo, després d'uns mesos d'intensa activitat cultural he cregut que era el moment de reactivar al bloc, des del qual envio una forta abraçada al Jordi Rius qui ha seguit emb empenta i encert el programa B de Blog de Ràdio Castellar (ep! i no és piloteig per rebre una triple B després d'alguna merescuda B vermella...).
D'entrada mostrar el meu agraïment al Dani per convidar-me divendres passat a Les Luthiers, qui segueixen en forma malgrat que ja tenen una edat... Lúcids, enginyosos en la millor línia dels seus espectacles en què els jocs de paraula et fan mantenir constantment una somriure mentre els gaudeixes...
Han estat uns mesos d'ençà de l'estiu de poder gaudir sobretot de música. Començant per la inesperada i agradable sorpresa d'escoltar l'Orquestra Castellar per Festa Major, de gaudir d'una batalla de swing a les cotxeres de Sants amb la Locomotora i els Ivanow, d'un sorprenent nivell encara dels Supertramp, de decepcionar-se per un histriònic i egocèntric Michael Bublé o d'emocionar-me i omplir l'ànima amb la veu de la Sílvia Pérez Cruz acompanyada de Las Migas.
Han estat uns mesos intensos en aquest sentit i n'he volgut fer referència en aquest bloc de cultura, una mica d'estar per casa, però fet a mà i amb bones intencions. I tinc l'excusa perfecte per seguir escrivint fent front a la mandra: perquè com que escriuré un article setmanal a la revista Go BCN! almenys una entrada mensual parlant de cultura (bàsicament de música) podré oferir.
Abraçades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario