MiNE! En producció, no estava tot inventat

La banda està creant el seu segon de forma interactiva............. El segon disc de MiNE! estarà produït pel públic. I és que aquests mesos d’abril i maig el grup ha fet quatre sessions en que els assistents han pogut opinar sobre les noves cançons que estan preparant. En temps en què la música independent funciona gràcies en part al micromecenatge o crowdfunding, en aquesta ocasió no han demanat diners a la gent, sinó el seu criteri. Escoltant opinions que han anat des del títol de la cançó, passant per la lletra o els arranjaments. Fins i tot s’han creat peces al moment en base a les opinions dels assistents. Les sessions que s’han anomenat preMiNE! , han tingut lloc a la Casa Orlandai de Sarrià, han comptat amb la col•laboració de musics convidats com Eric Fuentes (exThe Unfinished Sympathy), Jordi Lanuza (Inspira), Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Pere Jou, i hi han pres part més de 100 persones. Ha estat doncs una experiència original i inèdita que recollirà els seus fruits en forma de nou disc que la banda de Barcelona presentarà de cara la tardor.

Sílvia Pérez Cruz: l’amor per la música fa deliciosos tots els estils

Ara fa exactament tres anys escrivia sobre ella en un blog, després d’haver-la escoltat un temps abans amb aquell sublim “Tothom parla” en una Marató de TV3, i poc després d’haver-la assaborit en directe en el privilegi d’un petit format amb Las Migas. A mi, i com a tants d’altres, ens va encisar en pocs segons. I com tants d’altres, vàrem ser profetes d’un èxit anunciat, perquè com si fos un cant de sirena, mica en mica molts hem caigut embriagats d’una veu. I de la dolça, humil i senzilla persona que hi ha al darrera. La Sílvia aporta i millora amb la seva personalitat tot aquell estil de música que acarona. Perquè per damunt de tot, ella es deu al seu amor per la música. Per això en poc temps s’ha guanyat el respecte i l’admiració de molts. I si a l’absolut amor per la música, li afegim l’amor per aquells a qui estima, el resultat és l’homenatge al seu pare del disc “11 de novembre” que acaba de presentar ple de composicions seves per primera vegada. La Sílvia no es deixa encasellar, i per això, vola per un univers d’estils que són senzillament, els que li vénen de gust. Per això cada vegada la trobem en el seu estat més pur: el de la mescla. Aquesta és la seva puresa. I encara que sembli mentida, el millor potser està per venir.

Txarango: Arriba el circ de somnis, d’alegria i de revolta!

L’onada de grups d’ska, dub, festa i fusió no s’atura, i segueix fent aparèixer als escenaris formacions que sorprenen, milloren i consoliden un gènere apte per a tots els públics. I música de festa no és sinònim de lletres fàcils i banals, perquè Txarango ens ofereixen música i paraules que freguen la poesia. A més, formacions com La Kinky Beat, Gertrudis, La Pegatina, o Bongo Botrako entre d’altres, no entren en competència, sinó que col•laboren els uns als altres com és el cas de la cançó “Vola”, a través de la qual Txarango ha irromput amb força en poc més d’un any a l’escena musical a través d’internet amb milers de reproduccions. Sense disc físic al mercat ja han fet més de mig centenar de concerts, i ara que han publicat íntegrament “Benvinguts al llarg viatge” amb 14 peces, el disc gratuït a través de la seva pàgina web ja ha tingut més de 15.000 descàrregues. El fenomen Txarango, nascut a Ripoll, fins i tot ha aconseguit exhaurir el miler d’entrades pel proper concert a la Sala Apolo de Barcelona des de ja fa un mes. Serà que la combinació de música ballable, treballada i amb missatge... connecta amb la gent.

Ara que tinc Vintage: l’elegància d’allò simple i ben fet

Azlor i Sánchez ens redescobreixen els clàssics acústicament

La cantant Yasmina Azlor i el guitarrista David Sánchez acaben de crear un versàtil duet, que en clau acústica i minimalista, versionen estàndards del pop i del rock de tots els temps. Joves però amb una àmplia experiència a l'esquena, Azlor i Sánchez es complementen en aquest projecte de nostàlgia musical que recull temes d'un present i d'un passat no massa llunyà. Des de The Police, George Michael, Crowded House, Whitesnake, Corinne Bailey Rae, fins a The Knack o Tina Turner. I és que, segons diuen, “qualsevol tipus d'experiència musical que encengui les emocions esdevé sentiment potencial, susceptible de ser interpretat”. La barcelonina Yasmina Azlor és una inquieta, prometedora i jove veu que comença a fer-se un nom entre músics consolidats de l'escena barcelonina. I el vallesà David Sánchez porta anys passejant per escenaris de tot l’estat amb projectes de tots els colors treballant amb músics de primera línia com Manu Guix, Toni Pagès, Quique Serrano, Jordi Franco, Oriol Cusó, Oriol Saña o Pau Sastre. Els podeu trobar i escoltar a facebook, i ben aviat amb més concerts íntims i de petit format. Gaudireu del seu ampli i eclèctic repertori fent dels clàssics, el millor vintage.

The Crab Apples: adolescència femenina musicalment madura

De com un grup de música jove pot sorprendre gratament





Farts de concursos de música jove perquè, malgrat la il•lusió i les ganes que hi posen, no deixen de repetir estereotips guitarreros distorsionats. Però amb The Crab Apples ens hem endut una grata sorpresa. Tenint en compte que són un grup de 5 noies de tan sols 16 i 17 anys (a banda del Mauro, el bateria), la veu de la Carla, la guitarra de la Laia, els teclats de la Mariona i de la Clàudia i el baix de la Laia fan un pop amb lletres sorprenentment madures i treballades. Són unes joves estudiants de batxillerat de Santa Eulàlia de Ronçana que ens regalen un so en què predomina la guitarra acústica amb uns teclats que donen un plus de qualitat. I si afegim la veu de la Carla el resultat és una combinació perfecta de frescor. I amb el mèrit afegit que la majoria de cançons són composicions pròpies. Cantant en català i anglès han participat a nivell estatal al concurs Musicaula, han guanyat el darrer concurs de música jove de Palau-solità i Plegamans i acaben d’actuar al Festival Rock de Cantera de joves promeses a Granollers. Ja han gravat maqueta d’estudi, les trobareu al Myspace i al Facebook, i nosaltres seguirem atents parant l’orella...

4rt Festival de Músiques des d’un Balcó

Sant Andreu ha tornat a patir balconitis

Sovint costa que les bones idees musicals acabin trobant finançament. Però gràcies a la constància de Josep Casellas i a webs de crowdfunding com verkami que canalitza aportacions de micromecenes per a projectes originals i creatius, aquest festival va aconseguir arribar a la seva quarta edició a San Andreu el passat dia 3. I com que la balconitis s’encomana, aquesta darrera Festa Major de Lleida en van fer una primera edició. A Barcelona, 8 actuacions han composeat un cartell de música d’estils molt diferents. La cirereta del pastís del programa d’aquesta edició han estat els Young Cats, la formació de joves músics de la Sant Andreu Jazz Band dirigits per Joan Chamorro, que ja van actuar a la primera edició repartits en tres balcons. El cartell és eclèctic perquè aquesta edició ha ofert actuacions de fusió, glosat (música amb poesia improvisada), beat box i, fins i tot, uns mariachis! Bona filosofia la d’aquest festival que té la intenció d’apropar la música a tothom, cercant la complicitat dels veïns d’un barri que durant un dia deixen que els seus balcons es converteixin en escenaris. Perquè la balconitis és sana... millor no curar-se’n.

La Pegatina a la Xina!

El grup de Montcada ha ofert una gira de 6 concerts al país asiàtic

La seva meteòrica carrera continua, i l’energia de la seva música ha fet que, per primera vegada, visitin el continent asiàtic. Però no serà la última aventura xinesa perquè tot i que encara no han acabat aquesta gira, ja tenen emparaulat el tornar-hi l’any que ve. De Shangai a Pequin, La Pegatina han desembarcat a la Xina amb una col•lecció de samarretes, discs i fins i tot amb una pàgina web en xinès! http://www.lapegatina.cn
Després prosseguiran la seva gira del darrer disc Xapomelön per Catalunya, però després d’haver-ho fet a Itàlia, també el presentaran entre novembre i desembre a Dinamarca, França i Holanda. El fenomen Pegatina segueix enganxant i traspassant fronteres. A la Xina, però, que no intentin imitar-los perquè de segur que no se’n sortiran...