Ja n'he pogut veure uns quants al Liceu i a l'Auditori de Cornellà amb la meva família en els darrers anys i cada cop que els gaudeixo em deixen més admirat. Per moltes raons, la principal per la bellesa del muntatge, la seva harmonia: el cant, la música, la paraula, l'escenografia, els decorats, els 'artilugis' diversos, el vestuari,...
Els dos darrers que he vist han estat 'Somiant el carnaval dels animals', de Saint-Saëns, i 'La Petita flauta màgica', de Mozart. En el primer, les melodies ben conegudes de l'obra s'acompanyen amb uns titelles de roba extraordinàries i un joc lumínic i d'imatges fant`stic. El tros en que sembla que els músics toquin a una peixera et deixca embadalit. En el segon espectacle, que presneta un resum
Però puc dir el mateix d'espectacles anteriors que he vist i que encara són en el programa, com 'Els músics de Bremen', 'En Pere i el Llop' i 'Hansel i Gretel', tots pensats per introduir als infants al món de la música i de l'òpera, per educar-los en l'art de saber escoltar i seguir la història escènica. I de ben segur que ho aconsegueixen! Només cal veure amb l'atenció que ho segueixen. És important però fixar-se bé amb l'edat recomanada i seguir les indicacions. Va molt bé fer un treball previ d'audició de les peces que es veuran. I també demanar als pares que tinguin sentit comú: no es pot anar a un espectacle d'aquest estil amb un nen de mesos, com fan alguns.
No hay comentarios:
Publicar un comentario