Interpol, energia negra

Potent concert el passat divendres dia 9 al Razzmatazz dels novaiorquesos Interpol. Els vaig descobrir per referències en un programa de TV, em vaig baixar les seves cançons i m'hi he enganxat. Diuen que són els hereus de Joy Division, pot ser que sí. Al final, com tot és una combinació de vàries coses: bones melodies, amb una veu molt característica i amb un guitarrista virtuós. I tot amb l'elegància del vestit negre fosc i la corbata a joc. Molt personal.

Totes aquestes virtuts les van posar en pràctica en el concert. El seu tercer disc, motiu de la gira europea, ha introduït més teclats i les peces no tenen la mateixa força. Tot i que van arrancar amb 'Pionner to the falls', inici del darrer disc 'Our love to admire', la gent no es va escalfar fins a sentir els 'clàssics' dels seus primers 2 treballs: 'Slow Hands', 'Narc', Obstacle1', 'C'mere' i sobretot 'Evil', corejada pel públic des de la primera nota del baix. Intercalaven peces del nou disc, com 'Rest in chemistry' i la rítmica 'Heinrich Manoevres'.

La sala del Poblenou plena a vessar i la gent va sortir satisfeta. 90 minuts d'energia negra. Us deixo amb un trosset de Narc i de l'ambient al Razz.