Sí, és una gran operació de Marketing, però sona molt bé! Era escèptic en algun moment de si aquest retorn als escenaris, apart de reportar un munt de diners a Sting i companyia, seria en el fons una decepció pels seguidors en veure que aquella música que ens havia enganxat de més joves ara no sonava bé. Vist el concert d'ahir a l'estadi Olimpic, aquesta gent està en plena forma. Les cançons són molt bones i les continuen tocant de meravella.
Apart dels seus grans èxits, els 'Roxanne', 'Message in a bottle', 'Every Breath you take', 'Every little thing she does is magic' o 'So lonely', no van faltar les concessions discotequeres 'De Do Do Do De Da Da Da' o 'Don't stand so close to me', però han triat també peces de la seva discografia més profunda: 'Invisible Sun', 'Truth hits everybody', 'Hole in my life' o el 'Next to you' amb el que van acabar, tota una declaració de principis.
És cert que en algunes peces el toc punk-rockero havia perdut ritme, com si toquessin amb una marxa menys, però amb arranjaments deliciosos. A canvi, la part regaae estava reforçada, amb un baix contundent com sempre i una guitarra precisa. Posats a trobar a faltar algun tema, m'encantaria haver sentit 'Bring on the night', 'The bed's too big without you' o 'Murder by numbers', però bé, una altre cop serà, espero...
Després de l'arrancada amb' Message in a Bottle', s'engega la llum amb un tema que m'encanta, Synchronicity II:
Un tema dels antics, 'Truth hits everybody':
Un càntic inesborrable a la memòria, el de 'Regatta de Blanc' que van enganxar amb el 'I can't stand losing you'.
Per acabar el concert, tot tenyit de vermell amb 'Roxanne':
Una nit històrica gravada a la memòria, i compartida amb l'Elisenda, el David i l'Eduard, què més es pot demanar?
